QUÈ EN SABEM DE LES ABELLES?
La seva relació amb la mel fa aparèixer l'abella en nombroses obres literàries com a símbol de la primavera i la dolçor i també, com la formiga, com a animal treballador a la faula. A la mitologia, es troba divinitzada o associada al culte de diferents déus, com la deessa Melissa minoica, les abelles d'Apol·lo o de l'egipci Ra i les del déu grec Aristeu.
Les abelles mengen nèctar i pol·len que obtenen de les plantes i arbres. També mengen mel (que fan a partir del nèctar que recol·lecten). El nèctar i la mel els proporcionen energia, i el pol·len les proteïnes i aminoàcids, molt importants per al desenvolupament de les abelles joves.
Les abelles evaporen l’aigua del nèctar per fer mel. El sabor, color i consistència depèn de l’espècie de planta que el nèctar s’han recollit . Diversos enzims segregats per les abelles també ajuden a donar-li el seu característic gust i aparença.
De la mateixa manera que fem melmelada per poder consumir fruita fora de temporada, les abelles fan el mateix amb el nèctar, transformant-lo en mel per poder consumir la mel durant els freds mesos d’hivern.
Les abelles fabriquen cel·les hexagonals amb la cera que elles mateixes segreguen. Aquestes cel·les els serveixen per emmagatzemar la mel i el pol·len que recol·lecten de les plantes; també és on l’abella reina pon els ous, d’on naixeran les futures abelles de la colònia.
La picada d’una abella és la seva única defensa per defensar la seva colònia i la seva mel d’altres animals com les abelles d’altres colònies, vespes, ratolins i dels apicultors. Atès que les abelles generalment moren després de picar, en general, només piquen quan creuen que la colònia està en perill.
Volem fer èmfasi en que les abelles només piquen per defensar la seva colònia, no són animals agressius, però accidentalment si que podem assentar-nos o trepitjar-ne alguna en jardins o piscines, amb el risc probable que ens piqui.
Les picades d’abelles no solen ser perillosos però si que provoquen vermelló i una petita inflor, que pot durar diversos dies. Es recomana utilitza una crema antihistamínica i acudir al metge si els símptomes persisteixen . Les picades d’abelles són perilloses si som del 2% de la població que és al·lèrgica al seu verí, ja que pot arribar a provocar una forta reacció al·lèrgica si ens pica en una zona sensible com la cara. Si es pateix una forta reacció, cal prendre antihistamínics i sol · licitar assistència mèdica urgent.
Sabíes què...
· Una abella bat les ales 11.400 vegades per minut.
· L’abella pot portar una càrrega de pol·len o nèctar d’un pes similar al seu.
· Quan una abella pica, el fibló, el sac de verí i altres parts de l’anatomia de l’insecte es separen del seu cos. Com a conseqüència, l’abella mor al poc temps.
· Per una cullerada de mel, han de visitar més de 4000 flors.
· En un rusc o arna (casa on viuen les abelles), i viuen entre 40.000 i 60.000 abelles, segons el rusc.
· Cada colònia d’abelles té una abella reina, centenars de abellots (mascles) i milers d’obreres.
· L’abella reina, en algunes èpoques de l’any, pot arribar a pondre més de 2000 al dia.
· Les abelles obreres són femelles però no es reprodueixen.
· Les abelles usen el sol a manera de brúixola per orientar l’angle de la seva dansa amb el pla de polarització de la llum solar.
· Les abelles s’avisen les unes a les altres sobre l’existència de fonts de menjar, i de la seva posició, per mitjà de danses.
· El rusc de les abelles conté cel · les de cera. Allà és on l’abella reina diposita els seus ous. Pot arribar a dipositar 2.000 ous en un dia durant la primavera i entre 1.000 i 1.500 durant la temporada de cerca de menjar.
· Les abelles poden viatjar fins a 88 quilòmetres i visitar més de 2 milions de flors per recol · lectar el suficient nèctar per fer 1 unça (454 grams) de mel.
· La majoria de les abelles recullen només pol · len o nèctar. Quan liben el nèctar de la flor, el dipositen en un segon estómac que posseeixen, a punt per ser després transferit a les abelles que fan la mel en el rusc. Si tenen fam, obren una vàlvula que tenen al sac de nèctar i aboquen una petita porció de la seva càrrega en el seu propi estómac per convertir-la en l’energia que necessiten per a les seves necessitats.
· Quan el sac de nèctar és ple, les abelles mel · líferes tornen al seu rusc. El nèctar és lliurat a les abelles que estan a l’interior i és passat de boca a boca entre elles fins que la humitat del mateix es redueix del 70% al 20%. D’aquesta manera, el nèctar es converteix en mel.
GLOSSARI APÍCOLA
A - B
Abegot:
El mascle de l’abella de cos més robust que les obreres i amb dos ulls laterals més grossos (abogot, abugot, abuot, begot, bagot, bugot, buot, perot, rector)
Abella:
Insecte himenòpter de la família dels àpids i que viu formant gran societats
Abeller:
1. home que es dedica a criar abelles (apicultor, abellerol, abelleroler) 2. Baso, rusc o casera d’abelles
Abellar:
Conjunt de basos, ruscs o cases d’abelles
Abellera:
Lloc de moltes abelles
Abellerol:
1.ocell de colors vius (blau, verd i groc), bec llarguer i un poc corbat que s’alimenta d’insectes, on les abelles poden ser el 80% de la seva dieta (abellerola, bellerola) 2. Home que es dedica a la cria d’abelles (apicultor, abeller, abelleroler)
Ama:
Nom popular del pol·len i el nèctar de les flors que les abelles treballadores recullen per alimentar les larves
Àmec:
Pol·len que les abelles extreuen de les flors, i que es troba dins els basos o arnes en forma de pasta groga o vermellosa i que serveix d’aliment proteic (mac)
Arna:
Casa de les abelles (baso, rusc, buc, casera, caera)
B - C
Banc:
Munt de pedres de forma rectangular per col·locar damunt les cases d’abelles i, així impermeabilitzar-les de la humitat del terra
Baso:
Casa de les abelles (rusc, arna, buc, casera, caera)
Bresca:
Pa de cera format per una multitud de petites cel·les prismàtiques hexagonals, que les abelles fabriquen dins del rusc per dipositar-hi la mel, el pol·len, els ous …
Brescada:
Multitud o conjunt de bresques (brescam)
Brescador:
Instrument de ferro amb un tallant que serveix per treure les bresques del baso, arna o rusc (crestador, ferro, bresquer)
Brescam:
1. Conjunt de bresques (brescada) 2. Bresca espremuda sense mel
Brescar:
Acció de tallar o treure les bresques del baso, arna o rusc (crestar, collir)
Bresquer:
Instrument de ferro amb un tallant que serveix per treure les bresques del baso, arna o rusc (crestador, ferro, brescador)
Buc:
Casa d’abelles (rusc, arna, baso, casera, caera)
Burdador:
Estri destinat a donar fum a les abelles i així facilitar el treball de l’apicultor o abeller (fumall, fumador)
C - E
Caixa:
Casa de les abelles (rusc, arna, casera, caera)
Calderonet:
Fumador: estri destinat a donar fum a les abelles i així facilitar el treball de l’apicultor o abeller (fumall, burdador, fumador)
Capçar:
Retornar a l’arna o rusc una bresca després d’haver-les tret totes
Casulla:
Cadascun dels espais hexagonals de cera que conformen una bresca (cel·la)
Cel·la:
Cadascun dels espais hexagonals de cera que conformen una bresca (casulla)
Cera:
Substància groguenca, blanca, fàcilment fusible que les abelles segreguen i en fan la bresca.
Crestador:
Instrument de ferro amb un tallant que serveix per treure les bresques del baso, arna o rusc (brescador, bresquer, ferro)
Collir:
Acció de tallar o treure les bresques del baso, arna o rusc (crestar, brescar)
Corral:
Recinte tancat per una paret seca enmig d’una tanca per protegir les abelles dels animals i de la climatologia adversa.
Crestar:
Acció de tallar o treure les bresques del baso, arna o rusc (brescar, collir
E - G
Eixam:
Multitud d’abelles que emigren plegades d’un rusc en companyia d’una reina, per formar una colònia en un altre indret (escarot)
Eixamenar:
Acció d’emigrar les abelles i la reina d’un buc o rusc (escarotar)
Escarot:
Multitud d’abelles que emigren plegades d’un rusc en companyia d’una reina, per formar una colònia en un altre indret (eixam)
Escarotar:
Acció d’emigrar les abelles i la reina d’un buc o rusc (eixamenar)
Espalmador:
Raspall amb mànec llarg i pèls suaus emprat per espolsar les abelles de les bresques tretes
Esveiar:
Acció de natejar les cases de bresques velles perquè les abelles en puguin fer de noves
Ferro:
Instrument de ferro amb un tallant que serveix per treure les bresques del baso, arna o rusc (crestador, brescador, bresquer)
Fibló
Agulló amb què pica una abella
Fumador:
Estri destinat a donar fum a les abelles i així facilitar el treball de l’apicultor o abeller (fumall, burdador, calderonet)
Fumall:
Fumador: estri destinat a donar fum a les abelles i així facilitar el treball de l’apicultor o abeller (fumador, burdador, calderonet)
G - P
Gelea Reial:
Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les abelles. És emprada per a alimentar les larves més joves així com les futures reines
Larves:
Conjunt d’immadurs que creixeran i faran la metamorfosi fins a convertir-se en abelles (poll)
Lligallo:
Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo (eixams d’abelles), perduts o esgarriats.
Mac:
Pol·len que les abelles extreuen de les flors, i que es troba dins els basos o arnes en forma de pasta groga o vermellosa i que serveix d’aliment proteic (àmec)
Mare d’abelles:
La femella fecundada de les abelles (reina)
Mare abegotera:
Quan la reina fabrica masses abegots o abellots
Marera:
Caseta on s’està una abella mare (nucli)
Mel:
Substància viscosa, més o menys dolça i de color variable, elaborada per les abelles a partir del nèctar de les flors.
Melassa:
Substància viscosa que no s’obté del nèctar de les flors, sinó a partir de les excrecions dolces d’alguns insectes paràsits de les plantes, com ara el pugó
P - S
Pa de cera:
Nom que rep el pa que s’obté de la separació de la cera de les impureses, que després s’empra per fabricar espelmes i candeles
Poll:
Conjunt d’immadurs que creixeran i faran la metamorfosi fins a convertir-se en abelles (larves)
Premall:
Nom que rep la bresca després d’haver-la premsada amb les mans per extreure’n la mel
Quadro:
Cadascuna de les bresques de les arnes modernes
Reina:
La femella fecundada de les abelles (mare d’abelles)
Rusc
Casa de les abelles (baso, arna, buc, casera, caera)
S - Z
Seguer:
Eixam salvatge que es col·loca a forats o encletxes de tronc o pedres.
Senalla:
Estri consistent en una bosseta amb anses i tapa feta a partir de trenes o llatres d’espart picat o sense picar. S’empra per traslladar un eixam salvatge del seu lloc original a la casa d’abella de canya.
Siti:
Base, objecte o lloc sobre el qual es basteix o reposa una cosa, especialment el lloc on estan col·locades les arnes de les abelles (seti, banc)
Vol nupcial:
Vol ritualitzat que fan la reina i els abellots en el festeig previ a la còpula
Ventallola:
Bresca en procés d’elaboració
[rev_slider_vc alias=”dites”]
