10 Beneficis de la mel
La MEL és el producte elaborat per les abelles del tipus mel·liferes (“Apis mellifera”) a partir del nèctar recollit en les flors, algunes melasses o exsudats vegetals i la seva pròpia saliva (enzims). Està formada per una solució aquosa de glucosa i fructosa, a més de petites quantitats de sacarosa, maltosa i enzims. Un cop arriba l’obrera al rusc amb el pap ple de mel, aquesta passa la mel a una altra obrera i així successivament fins que la gota de mel és penjada finalment de la paret d’una cel·la, per tal que perdi part de la seva humitat, a partir de la circulació d’aire calent dins del rusc. Un cop la cel·la està plena, es posa un fi opercle de cera per deixar-la tapada. La mel té moltes propietats alimentàries, terapèutiques i bactericides.
La mel o millor dit les mels (existeixen diferents tipus de mels segons els seu orígen floral i recol·lecció) són un dels recursos naturals que més s’ha aprofitat pels éssers humans. Ja des dels texts clàssics de medicina, la mel apareix com un recurs important per a tractar ferides, dolors i malalties. Us expliquem a continuació quines són les propietats més importants de la mel d’abella!
1. Potencial antibacterià
A causa de les inhibinas (peròxid d’hidrogen, flavonoides i àcids fenòlics) presents en la mel, aquesta substància té propietats importants com a bactericida. Aquestes propietats s’atribueixen també a la presència de glucosa oxidasa. Per exemple, un dels potencials antibacterians de la mel pot ser important per al tractament de acne i per exfoliar la pell.
2. Font natural d’antioxidants
Els antioxidants són substàncies naturals que impedeix la formació d’òxids, el que al seu torn frena la descomposició cel·lular. En aquest sentit, el consum diari de mel d’abella pot ser un complement dietètic important en la prevenció de malalties cardíaques, de el sistema immune i de processos inflamatoris.
3. Edulcorant primari
Abans que es popularitzés l’extracció de sucre de canya i d’altres arrels, tubercles i aliments, la mel era l’únic endolcir primari natural. A causa dels seus components, com els pèptids petits, els flavonoides i els enzims, la mel serveix com endolcidor, però no només això. És un agent protector que, al barrejar-se amb altres aliments, pot potenciar tant el sabor com les seves propietats benèfiques per a la salut. En aquest mateix sentit, la mel d’abella serveix com un substitut natural del sucre refinat.
4. Conté proteïnes
La mel d’abella conté enzims i aminoàcids. Aquestes s’originen per l’activitat de les pròpies abelles, i en ocasions en el nèctar de la planta. Les proteïnes tenen un paper fonamental en el creixement i la síntesi de diferents teixits. Al seu torn, els aminoàcids són la base per a la producció de proteïnes
5. Potencial hidratant
L’alta concentració d’humitat de la mel no només influeix en la seva viscositat, pes, sabor i color, sinó que pot ser fonamental per humectar diferents parts del nostre cos. Pel mateix sol utilitzar com hidratant de cabells i cuir cabellut. En això és important que la mel no s’exposi a altes temperatures, ja que les seves propietats es poden perdre.
6. Afavoreix la digestió
Al combinar-se amb altres productes naturals, com el suc de llimona o la canyella, la mel pot afavorir l’activitat de el sistema digestiu. Això vol dir que ajuda a metabolitzar els aliments, prevenint o alleujant indigestions estomacals. Així mateix se li han atribuït alleujar símptomes de restrenyiment i sensació de pesadesa després de menjars forts. Pel mateix se li ha atribuït també la propietat de prevenir reflux i ajudar a alleujar diarrea.
7. Tractament de ferides i cremades
Ja des de les antigues societats egípcies, xineses i romanes, la mel s’utilitzava per tractar diferents ferides. En combinació amb altres herbes, un ungüent de mel resultava benèfic per cremades de sol, infeccions per ferides i taques a la cara. Pel mateix se li atribueixen propietats antisèptiques, és a dir, redueix la possibilitat d’infeccions al aplicar-se en el teixit viu en algunes ferides.
8. Alleuja la tos i el mal de coll
Novament al combinar-se amb altres substàncies com el suc de llima o llimona, la mel d’abella alleuja el mal de coll, fins i tot en petites dosis. Per les propietats antibacterianes també podrien ajudar a combatre algunes infeccions d’aquest tipus. Així mateix la mel d’abella és reconeguda com un remei natural per a la tos (no obstant això es recomana no aplicar en nens menors d’un any).
9. Activitat antiinflamatòria
L’aplicació directa de la mel d’abella en músculs inflamats s’ha utilitzat com un potent antiinflamatori, és a dir, se li ha atribuït la propietat de reduir inflors musculars. Al seu torn, això alleuja el dolor provocat per la mateixa inflamació.
10. Altres propietats
Alhora ofereix propietats revitalitzants que alleugen debilitat o cansament excessiu. També se li ha atribuït una propietat relaxant que afavoreix la son i alguns símptomes d’estrès. Igualment s’utilitza per al mal de dents, especialment en nens majors d’un any, en el tractament de l’asma i del singlot. Igualment s’utilitza per moderar els nivells de pressió sanguínia.
